1. |
Paper d'arròs
03:32
|
|||
|
--
Quan un nus es desfà sol,
quan dorms a cel obert, plou
,
quan et fas invisible pels demés.
No pujaré al terrat
ni portaré flors a la platja,
em mantindran despert esperant-te.
Si s’ha glaçat el mar,
si ja no queden més rellotges,
em pots venir a buscar fora d’hores.
Convidats amb desídia
a les ordres d’una nit sense tu.
No paris de pensar,
no hi ha res a parlar,
deixa que el teu seny
s’embriagui fins demà.
Al públic aplaudeixen,
un xàfec els hi cau,
les notes desvariegen,
molt mals de cap.
Quan un cargol et cau sol,
quan un núvol decau, plou,
quan et fas invisible pels carrers.
Quan un got pot vessar sol,
quan em dones la mà, plou,
sota del paraigua em distreus.
Sempre caiem al mateix parany,
potser mai n’aprendrem.
Mai no hem cregut en l’amor etern,
tan sols ens estimen.
Quan un nus es desfà sol,
quan dorms a cel obert, plou,
quan et fas invisible...
--
|
||||
2. |
Mart a Capricorn
02:15
|
|||
|
--
Quan veig nevat enmig d'una branca
i el sol és fum, la lluna no parla,
els finestrons tots fora de casa,
el temps es fon en l'última carta.
Déus i caps, emperadors
véns molt tard quan ja estem morts.
No tinc temps per mirar enrere,
no tinc temps per fer projectes,
jerseis, cabells, aigua de foc,
els ulls tancats, els braços enlaire.
Ficcions, carbons, sermons forçats,
friccions, sabons, mitjons, cordons,
condons.
Quan veig nevat enmig d'una branca
i el sol és fum, la lluna no parla,
els finestrons tots fora de casa,
el temps es fon en l'última carta.
Déus i caps, aparadors,
véns molt tard quan ja estem morts.
--
|
||||
3. |
Novicis
03:11
|
|||
|
--
Conseqüències
d'una greu fragilitat,
conjuntures,
avui hi ha música al parc.
Caus a la trampa
del seu somriure pintat,
una altra tarda
buscant-te per la ciutat.
Veu corcada,
ressona el teu nom cada pas,
les teulades
han vist com se n'anava volant.
Caus a la trampa
del seu somriure pintat,
una altra tarda
buscant-te per la ciutat,
la veu corcada
ressona el teu nom cada pas.
Conseqüències
d'una greu fragilitat,
sil·logismes,
fanàtics sense miralls,
paradoxes,
novicis confessats,
putxinel·lis,
funció per a gent gran.
Caus a la trampa
del seu somriure pintat,
una altra tarda
buscant-te per la ciutat,
la veu corcada
ressona el teu nom cada pas.
--
|
||||
4. |
Cors vermells
02:33
|
|||
|
--
Em desvisc per agradar-te,
porto el sol, tu em dius "gràcies"
i ens abracem un altre cop, dansem.
Abraça'm fort, que no estem sols, ja veus,
agafa'm fort, si us plau.
Se m'emporta l'espai,
només em sento el cor
bategant per tu,
bategant per tu.
Et desvius per agradar-me
posant estels, jo et dic "gràcies"
i ens abracem un altre cop, dansem.
Abraça'm fort que no estem sols, ja veus,
agafa'm fort, si us plau.
Se m'emporta l'espai,
només em sento el cor
bategant per tu,
bategant per tu,
bategant.
--
|
||||
5. |
Les bruixes
02:44
|
|||
|
--
Just quan es fon el sol,
les bruixes van de dol,
no es tallen els cabells,
no es pinten els cervells.
Brinquem, una altra nit de vi,
Halloween no és d'encendre la lot,
un altre kiwi,
no aprens a ser normal.
No em dónes,
dóna'm avui la mà,
mira quin mal que hem fet,
porta'm amunt i avall.
Aus i gripaus
quan vinguin a avisar mal temps
pau, valors,
aigua de l'aixeta.
He portat violins de vent, plou,
he sembrat tempestes al test,
ja no hi ets en aquests carrers
on vares florir.
M'he oblidat del seny,
visc en un castell on les hores no...
Just quan es fon el sol,
les bruixes van de dol,
no es tallen els cabells,
no es pinten els cervells.
Ignomínies, badalls d'hivern,
cartolines amb aliments,
vells discursos inconseqüents,
caps de turc rebent.
Just quan es pon el sol,
les bruixes van de dol,
no es tallen els cabells,
no es pinten els cervells,
caminen de costat,
no miren per on van,
no es tallen els cabells,
no es pinten els cervells.
El judici final quan és?
--
|
||||
6. |
Petons
02:36
|
|||
|
--
Glops de mar, ferits d'amor,
a cada pas ens fem petons,
cops de pal, em fas el buit,
el nostre amor no és de ningú,
cent pardals contra tu,
una bassa amb capsigranys,
se'm fa boig, se'm fa curt
quan escombren els carrers.
I vaig amunt i avall sense papers,
seguint el rastre d'un vagó de tren.
Glops de mar, ferits d'amor,
a cada pas ens fem petons,
cent pardals contra tu,
una bassa amb capsigranys,
se'm fa boig, se'm fa curt
quan escombren els carrers,
glops de mar, ferits d'amor,
a cada pas ens fem petons.
I vaig amunt i avall sense papers,
seguint el rastre d'un perfum incert.
Glops de mar, ferits d'amor,
a cada pas ens fem petons,
cops de pal, em fas el buit,
el nostre amor no és de ningú,
se'm fa boig, se'm fa curt
quan escombren els carrers,
glops de mar, ferits d'amor,
a cada pas ens fem petons.
--
|
||||
7. |
Balcó obert
02:30
|
|||
|
--
He vist els estels,
queien en picat,
blaus al fons del cor,
mudes estacions.
He vist el silenci
lluny del temps,
estàtues preparant-se
per un ballet.
He vist poesia,
he vist carrers molls,
he vist els incendis
quan s'està fent fosc.
He vist calendaris,
he vist els espills,
he vist nits amb reixes,
guerra d'esperits.
Cases encantades,
balls de maniquí,
notes inflamables,
trèbol sense vida.
Corbes de nivell,
murs de contenció,
escales al cel,
tren sense estació.
He vist el silenci
lluny del temps,
estàtues preparant-se
per un ballet.
He vist els estels,
queien en picat,
blaus al fons del cor,
núvol apagat.
--
|
||||
8. |
Platja onírica
03:37
|
|||
|
--
El cel és verd, si és temps de flors,
de vestits blaus, de núvols d'or,
de pergamins, ferros vells,
jocs d'aclucar els ulls i dormir.
Fer castells amb grans de sorra,
un univers, un cel de borles,
arbres, cabells, llumins en cofres.
Si el cel és verd, si és temps de flors,
de vestits blaus, de mals de cor,
de pergamins, ferros vells,
jocs d'aclucar els ulls i dormir.
Fer castells amb grans de sorra,
un univers, un cel de borles,
arbres, cabells, llumins amb cofres,
fulles de vidre.
Si el cel és verd, si és temps de flors,
de vestits blaus, de mals de coll,
de pergamins, de ferros vells,
jocs d'aclucar els ulls i dormir.
Fer castells amb grans de sorra,
un univers, un cel de borles,
arbres, cabells, llumins amb cofres,
fulles de vidre.
--
|
||||
9. |
Viatges
03:21
|
|||
|
--
Ha arribat l'hora dels adéus
quan ja no queden més secrets,
veient com cremen els terrats,
els cors tremolen desquiciats.
Amunt i avall fent viatges,
amunt i avall fent viatges,
amunt i avall.
Si ens tornem a veure demà,
ombres i petons a la mà,
ho haurem deixat tot deslligat,
els cors tremolen desquiciats.
Amunt i avall fent viatges,
amunt i avall fent viatges,
amunt i avall.
Si ens tornem a veure demà,
ombres i petons a la mà,
fred i els nostres ulls apagats,
veient com cremen els terrats,
els cors tremolen desquiciats.
Ho haurem deixat tot deslligat,
els cors tremolen desquiciats.
Amunt i avall fent viatges,
amunt i avall fent viatges,
amunt i avall.
Si ens tornem a veure demà.
--
|
||||
10. |
Llenguatges
03:37
|
|||
|
--
No em queden forces per aquest ball,
ballem a prop donant la cara,
un cos a cos, verins de flors,
cabells de plata, un poc de sal.
Un port insípid traïnt les algues
com xarxes sota el mar,
la nit és teva, posa-hi espelmes,
posa-hi un encens pels dos.
Dormim al cel,
som un accident del sol
un llenguatge estrany
quan no es diuen les coses
amb mots de vent.
No entenc aquest joc,
no pintis notes d'afliccions,
no tinc foc.
No em queden forces per aquest ball,
ballem a prop donant la cara,
un cos a cos, verins de flors,
cabells de plata, un poc de sal.
Un port insípid traïnt les algues
com xarxes sota el mar,
la nit és teva, posa-hi espelmes,
posa-hi un encens pels dos.
Dormim al cel,
som un accident del sol
un llenguatge estrany
quan no es diuen les coses
amb mots de vent.
No entenc aquest joc,
no pintis notes d'afliccions,
no tinc foc.
--
|
||||
11. |
Tu tries
03:05
|
|||
|
--
Comences a parlar,
es trenquen els vidres,
escrius en una mà
notes prohibides,
un joc a tot o res
però ara tu tries,
callar per sempre més
o tornar a riure.
Cels amb flames,
un cor estripat,
un tren que no passa,
bombolles de gas,
una bíblia,
vitralls trencats,
ombres i espelmes
fumant la pau.
Veig ocells quiets
en el sol, en els ulls,
en el ventre dels morts,
en el cel vas fer-me un déu de pols.
Comences a parlar,
es trenquen els vidres,
escrius en una mà
notes prohibides,
un joc a tot o res
però ara tu tries,
callar per sempre més
o tornar a riure.
--
|
||||
12. |
Fanals
01:53
|
|||
|
--
Despistat,
un dia enmig del sol,
jo estava al teu costat,
els gira-sols a l'ombra,
veient passar un instant,
no veiem res de sobte
jardins a la ciutat,
les mans escriuen
bombolles d'aigua i sal.
Quan ens trobem
no podrem recordar,
núvols vermells m'empaiten,
un huracà,
fum de cendra,
hi ha pluja a les finestres,
un niu d'ocells amb fred,
teulades sense déu.
Despistat,
un dia enmig del sol,
jo estava al teu costat,
amb gira-sols a l'ombra,
espelmes que es van apagant,
fanals.
--
|
||||
13. |
Abrigat sota un pont
03:37
|
|||
|
--
No ho vegis tot tan fosc,
d’espines també neixen flors,
avui et sents viu i tu saps
la forma de tirar endavant.
Després de tantes diferències
sabràs només tu el que vals.
No sé si estàs preparat,
deixar tot l’instint deslligat.
Ara no miris enrere,
avui ho tens tot a favor,
tens tot el temps a les mans,
tens un martell al cor.
Dius que no et cauen les llàgrimes,
que pots fer-te càrrec de tot,
pots donar-me amor de mare,
pots donar-me’l sense por.
Comediants en camisa d’onze vares
et voldran posar
condicions mal calculades,
t'exigeixen sang.
No ho donis tot per perdut,
ja saps que el món és tot ondulant,
florirà un ametller aquesta nit,
morirà en un carrer dessagnat.
Et quedes mirant al cel,
demana-li el que has de dir
i baixes esperitat,
no veus ningú en el jardí.
Però et queden forces encara
per pujar i baixar cent mil cops,
però de cop tot són presses,
surts a la finestra,
un home de palla cremant.
Aviram fent la guerra,
tot el dia sense treva,
sense to ni so.
Sota un pont als suburbis
a una platja ben abrigat.
--
|
||||
14. |
Tarda i trist
02:55
|
|||
|
--
Avui no cal paraules,
no tindrien cap sentit,
un gaig des d'una branca
d'olivera pensatiu,
de cop el cel s'entela
i plouen flocs vermells de cendra,
veus un poeta collint flors del mal,
forjant quimeres de sol a sol.
Avui no calen rialles,
no tindrien raó de ser,
a fora les campanes,
soles, tristes, van caient
i totes les converses
i els moments venen a veure't,
en una tassa d'aiguardent
et deixes perdre conscient.
Avui no calen paraules,
no tindrien cap sentit,
un gaig des d'una branca
d'olivera pensatiu,
de cop el cel s'entela
i plouen flocs vermells de cendra,
veus un poeta collint flors del mal,
forjant quimeres de sol a sol.
--
|
||||
ALBERT MOLINA Barcelona, Spain
If you like ALBERT MOLINA, you may also like:
“Portraits” is a collection of expertly drawn narrative songs with sharply observed lyrics and rustic instrumentation.
go to album
Truth or Consequences
by Chelsea Rose
The former Summer Twin steps into her own on a sophisticated solo record full of classic pop sounds and starry-eyed optimism.
go to album
This debut from the Paris-based American artist showcases his genre-fluid sound.
go to album
The indie rock and pop singer returns for her third EP which incorporates levity and darker themes.
go to album
Johanna Samuels writes introspective and empathetic songs that explore authenticity with lovely, low-key pop melodies.
go to album
Already Out of Time
by Stoop Kids
featured on Bandcamp Radio Feb 10, 2015
go to album
Lively psychedelic EP from French pop'ster Pablo Padovani who also plays in Melody's Echo Chamber.
go to album
